ANTONIO

Antonio Díaz Soler, ballarí, "bailaor" de flamenc, coreògraf i director. Conegut com a "Antonio" o "Antonio el Bailarín". Des de petit ja mostrà la seva vocació de ballar i l'any i l'any 1928 va fer La seva primera actuació en públic i formà parella amb "Rosario" durant més de quinze anys; eren coneguts com "Los Chavalillos Sevillanos". Durant la guerra civil actuà als estats Units i Sudamèrica amb l'espectacle de Carmen Amaya. Intervingué en pel·lícules, debutà al carnegie Hall i estrenà el "Zapateado" de Sarasate a Mèxic. L'any 1949 tornà a Espanya i se'l conegué a tot Europa. L'any 1952 interpretà "El sombrero de tres picos" amb el ballet de Leonide Massine a Milà. La consagració com a ballarí arribà amb el film d'Edward Neville "Duene y misterio del flamenco" (1953). L'any 1980 substituí a Antonio Gades com a director del Ballet Nacional d'España. Era posseïdor d'innombrables condecoracions espanyoles i estrangeres.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 220760)

ANTONI VILANOVA i ANDREU

Professor, investigador i crític literari. Doctorat (1951) en filologia romànica, professor de literatura castellana de la Universitat de Barcelona des de 1947 (el 1960 i el 1961) ho fou de la Wisconsin, als EUA i catedràtic del 1975 a la jubilació (1988). Fou jurat dels Premis Literaris Juan Boscán, Joanot Martorell i Lletra d'Or. Crític (1958-68) de la revista Destino, es féu ressò, aleshores excepcional, de la literatura catalana i estrangera del moment. Fou membre del jurat del Premi Nadal (des de 1959) i Bonsoms de l'Institut d'Estudis Catalans (des del 1973), entre d'altres. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1959) En 1968 fou escollit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola. A la seva mort va cedir el seu fons bibliogràfic a la Universitat de Barcelona.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 070162)

ANTONI TÀPIES i PUIG

Pintor, escultor i teòric de l'art, català. Un dels principals exponents en l'àmbit mundial de l'informalisme, i considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. De formació autodidàctica, Tàpies va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX. L'obra de Tàpies ha tingut una gran valoració en l'àmbit internacional, essent exposada als més prestigiosos museus del món. Tàpies rebé nombrosos premis i distincions, entre les quals cal destacar la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983), Comanador de l'Orde Nacional de la Legió d'Honor de França i el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990). Medalla Picasso de la UNESCO (1993) i el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques (2003). El rei Joan Carles I li va atorgar l'any 2010 el títol de Marquès de Tàpies.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 051258)

ANTONI SALA AMAT

Segon Comte d’Egara. Empresari, enginyer tèxtil, gerent de l’empresa de draperia i llenceria Sala y Badrinas. Gentilhome d’Alfons XIII i Tinent de complement de Cavalleria. President del Patronat local de Formació Professional de Terrassa, de la Comissió per manent de l’Escola d’Enginyers Industrials de Terrassa, de l’Institut de Cultura Social Catòlica. President de la Junta de la Germandat de Santa Maria de Poblet. Consejero Nacional i Procurador en Cortes per designació directa del Cap d’Estat, el dictador Francisco Franco, durant la primera Legislatura (1943-1946).

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 260954)

ANTONI ROS i MARBÀ

Director d'orquestra i compositor català considerat, actualment, com un dels millors directors de l'Estat. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i va continuar els estudis de direcció d'orquestra amb Eduard Toldrà, Sergiu Celibadache i Jean Martinon. Va guanyar el concurs l'any 1966 per ser director de l'Orquestra Simfònica de TVE i l'any 1967 de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. L'any 1978 va arribar a ser director de l'Orquestra Nacional d'Espanya que ostentà fins a l'any 1981. De 1979 a 1986 dirigí l'Orquestra de Cambra dels Països Baixos. L'any 1978 fou convidat per Herbert von Karajan per a dirigir la Filarmònica de Berlín. Ha compost, entre d'altres, la música de la Història de Catalunya amb cançons (1972), amb lletra de Jaume Picas, i de Tirant lo Blanc (1977), cantata per a corals infantils amb lletra adaptada per Núria Albó, a partir d'un encàrrec del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. És autor d'una nova versió de l'himne dels Segadors que es va estrenar a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de l'11 de setembre de 2005, interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l'Orfeó Català. Té la Creu de Sant Jordi.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 150166)