ANTON KARAS

Citarista vienès, conegut per la seva música de la pel·lícula "El tercer hombre". Nascut a Viena en una família d'origen Hongaresa i Txeca, ja de molt petit havia desitjat esdevenir director de banda, però la situació familiar no li ho permetia. Quan tenia dotze anys trobà una cítara a les golfes de casa la seva àvia i començà a fer-se amb l'instrument. A 14 anys compaginà la feina en una fàbrica metal·lúrgica amb els estudis musicals als vespres. L'any 1948 mentre treballava en una cerveseria, el director de cine Carol Reed, el sentí tocar la cítara i demanà un tema per "El tercer hombre", però que no fos un vals. Karas compongué una melodia que esdevingué tan famosa com la pel·lícula. L'any 1949 ja se n'havien venut tres-centes-mil còpies al Regne Unit, amb una noia fan com la princesa Margaret. (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 111262)

ANNA LANGFUS

Anna Regina Langfus, polonesa d'ascendència jueva, els seus pares i germà moriren en un camp de concentració nazi. Es casà amb Jakub Rajs, i visqueren a Bèlgica un any abans de tornar a Polònia per unir-se a la clandestinitat. Jakub fou assassinat, mentre que Anna fou tancada a una presó de Plok, on estigué fins que fou alliberada l'any 1946. Aleshores anà a França on ensenyà matemàtiques a un orfenat jueu. L'any 1948 es casà amb Aron Langfus (1911-1995) un enginyer graduat del politècnic de Praga. Després d'un curs s'animà a escriure la seva primera novel·la "Les Lepreux". L'any 1960 publicà "La sel et le soufre" (La sal i el sofre), un retrat dels anys de guerra a Polònia i l'any 1962 "Les bagages de sable" (Equipatge de sorra) la qual li aportà el prestigiós Premi Gouncourt. La seva darrera novel·la fou "Saute, Barbara" (1965)

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 200463)

ANGELO RIZZOLI

Editor i productor dcinematogràfic italià, fundador de l’empresa familiar Rizzoli Editore. L’any 1927 va comprar la revista “Novella”, una publicació quinzenal femenina que aribà a posar 130.000 exemplars en circulació. Després hi afegí altres revistes com “Annabella”, “Bertoldo” i “L’Europeo”. Començà a publicar novel·les clàssiques i populars, i comprà “Cartiera di Lama Reno” l’any 1954, amb la qual esdevingué un imperi italià de publicacions. Les seves activitats el portaren l’any 1960, a entrar en el complex de Civitaveccia de Milà i produí la pel·licula “La Dolce Vita” de Federico Fellini. L’any 1964 obrí l’original llibreria Rizzoli a num. 712 de la 5a Avinguda de Nova York, dissenyada per l’arquitecte Ferdinand Gittieb. Aquesta llibreria va sortir en les pel·lícules de Hollywood, com “Manhattan” de Woody Allen i “Falling in Love” amb Rober de Niro i Meryl Strep.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 050370)

ANGELO LITRICO

Va ser un dissenyador de moda d'home italià. Va començar a treballar amb un sastre de Catània, però es va adonar que per complir les seves ambicions hauria d'anar a Roma, el que va fer el 1952. El seu èxit va ser garantit per una jaqueta de seda que portava a l'òpera en ésser observat per Rossano Brazzi, el conegut actor, que va convertir-se en el seu primer client. Una de les seves innovacions fou les desfilades de moda d'home que fins aleshores sols es feien per a dona. L'any 1957 la seva marca es féu famosa exportant a Rússia i fou quan es retratà obsequiant un abric a Khrusxow el qual li agraí tant que li encarregà tota la vestimenta, inclús la sabata en què aquest colpejà la taula a l'ONU, l'any 1959. Litrico, vestí molts personatges famosos com Kennedy, Perón, Tito, Eisenhower i Hussein de Jordània. Va ser especialment amic del Dr. Christian Barnárd. Curiosament morí d'un infart.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 060269)

ANGELINA ALÒS i TORMO

Ceramista. Estudià a l'escola del Treball de Barcelona, on el seu pare era professor de ceràmica. Va compaginar els seus estudis amb el de ceràmica a l'Escola del treball i entre 1937 i 1938 va rebre lliçons d'art de Francesc Galí, d'escultura amb Jaume Duran i de modelatge en guix amb el seu pare. L'any 1945 va obtenir la plaça de professora de ceràmica a l'Escola del treball, i es va dedicar intensament a l'ensenyament de l'ofici i a la investigació. El 1951 fundà el propi taller a Esplugues de Llobregat. Per aquesta escola varen passar els més importants ceramistes del nostre temps. Dugué a terme nombroses exposicions tant a l'Estat espanyol com a l'estranger. En les seves obres destaca la utilització de l'esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral. L'any 1959 fou nomenada

 Membre de l’Académie Internationale de Céramique.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 200571)