JOAQUIM BERNADÓ i BERTOMEU

Torero català. A Barcelona va arribar a torejar fins a 243 vegades i és el torero que més vegades a torejat a Mèxic, Va prendre l'alternativa a Castelló de la Plana l'any 1956, amb Antonio Bienvenida* de padrí i Julio Aparicio com a testimoni. Ha estat el millor torero català de la història. Es va retirar el 24 de setembre de 1983 a la Monumental de Barcelona. Actualment és un ferm defensor de la "Fiesta Nacional" a Catalunya. També fa de comentarista de les "corridas" televisades de Telemadrid i és professor de la "Escuela Taurina" de Madrid, Es casà amb la "bailaora" Maria Albaicín, filla del torero Manolo Albaicín.

*GentdelArco 9 de juny de 2018.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 010662)

JOAQUIM VIOLA i SAURET

Polític català (nascut a Cebreros), fill d'un administrador de la propietat de Balaguer. Durant la guerra civil espanyola lluità al bàndol franquista i fou ferit al front de Terol. Després de la guerra es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona i exercí com a registrador de la propietat. El 1954 fou membre del Consell d'Administració del Banco de Madrid a Barcelona, on va fer amistat amb Josep Maria de Porcioles i Colomer. Fou procurador a Corts del terç familiar per Lleida des de 1967, directiu del FC Barcelona en l'època de Miró-Sans i Alcalde de Barcelona de setembre del 1975 a desembre de 1976. Acabà dimitint davant la pressió política del carrer i dels difícils equilibris amb la política de transició democràtica espanyola. Després fou director general d'Administració Local. Allunyat de la política, fou assassinat amb la seva muller Montserrat Tarragona posant-los una bomba al pit en un atemptat atribuït a l'organització armada independentista EPOCA.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 301160)

JOAQUIM PIÑOL i AGUADÉ

Metge dermatòleg. Era fill d'un Notari de Cornudella. Es llicencià en Medecina a Barcelona l'any 1942. Estudià l'especialitat a Barcelona, a Vilanova i a Madrid, però la resta de la seva vida professional transcorregué a Barcelona. Fou Professor de la Universitat de Barcelona (1965). Piñol dirigí també l'Escola Professional de Dermatologia. Fou Membre de la Reial Acadèmia de Medecina de Barcelona i President d'Honor de la "Academia Española de Dermatologia. Autor de més de 400 publicacions; destacà especialment en el camp de la citologia cutània, els tumors, les porfíries, la bioquímica i les malalties per radiacions lumíniques.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 230170)

JOAQUIM MUNTAÑOLA i PUIG

Dibuixant d'humor, comediògraf, publicista i escriptor. Va començar a dibuixar i escriure a les revistes Esquitx i En Patufet i a altres publicacions d'abans de la guerra. Com El Be Negre, TBO, Lecturas o Papitu, utilitzant el pseudònim "Kim", Fou un dels creadors més populars de la postguerra, tot dibuixant a La Vanguardia, El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Barcelona Deportiva, Vida Deportiva, Dicen, a moltes altres publicacions. Va escriure novel·les, articles i contes, obres de teatre de gran èxit com "En Baldiri de la costa", "Ronyons de recanvi" o "Ja tenim sis-cents". Va realitzar grans campanyes de publicitat i va fer guions (Charleston) i títols de crèdit (Once pares de botas) per a pel·lícules de cinema. Distingit amb la Creu de Sant Jordi (2000), i el 2007 fou guardonat amb el Premi d'Humor Gat Perich. L'any 2008 va escriure un llibre d'anècdotes de la seva vida, "La memòria fa pessigolles".

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 070767)

JOAQUIM M. de NADAL i FERRER

Escriptor i polític. Fill de Josep Maria de Nadal i Viladarga, que fou alcalde de Barcelona. Fundador i President de la Juventud Monàrquica, impulsà la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona (1921). Ingressà a la Lliga Regionalista i col·labora en el Diario de Barcelona, La veu de Catalunya i La Vanguardia. Secretari de Francesc Cambó (1930-36), fou també Diputat a Corts i presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona, El 1936 se n'anà, i en tornar es dedicà al periodisme de societat. Cronista oficial de la ciutat de Barcelona (1952), publicà sobre costums populars, burgesos o aristocràtics. La família Nadal va ser un dels pols al voltant de la burgesia i noblesa que visitava Caldetes. Joaquim Maria Nadal evoca les visites de Víctor Balaguer i les relacions que el canonge Collell i Verdaguer tingueren amb la família. La torre de Caldetes, d'estil modernista amb dues torres acabades en forma piramidal, tenia esplèndides vistes al mar però van quedar eliminades amb la construcció de la carretera N-II, que passa a la vora de les seves finestres.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 070767)