JAUME SALOM i VIDAL

Dramaturg. Llicenciat en Medicina (1949), compartí l'activitat d'escriptor amb la pràctica de l'oftalmologia. Estrenà una obra en català. "La gran aventura" (1961), Premi de la crítica de Barcelona, però normalment escriví en castellà i assolí els seus majors èxits a Madrid, on estrenà "Culpables", l'obra que el donà a conèixer. Altres títols són "El baül de los disfraces" i "Juegos de invierno" (1964), "Cita los sàbados" (1968), que obtingué una gran difusió. "Los delfines" (1969), "La piel del limón" (1976), etc. Algunes de les seves obres han estat portades añ cinema. Publicà també la novel·la "Las rayas blancas" (1965). Premio Nacional de Teatro 1968 i Premio Calderón de la Barca 1969.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 200167)

JAUME PLA i PALLEJÀ

Fou gravador, dibuixant i pintor. Autodidacte, esposà l'any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d'art a "El Dia" d'aquella ciutat. El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus: "Les coses benignes" de Ruyra, "Arcàdia sense mite" de R.Benet, i "20 Tannkas" de Carles Riba. Perfeccionà els coneixements de gravat i il·lustrà "Tristeta" d'Emili Vilanova (1947). Dos anys després, ajudat pel financer Víctor M. D'Imbert, llançà la "Col·lecció de Gravats Contemporanis" de l’editorial “La Rosa Vera” que ell va crear, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans. Premi Ciutat de Barcelona de Gravat (1965), Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180261)

JAUME PICAS i GUIU

Escriptor i promotor cultural. Començà els estudis de Lletres, però s'incorporà a l'exèrcit republicà. Marxà a l'exili i en tornà l'any 1941. Estudià Dret i fou un dels fundadors de l'Esbart Verdaguer. Participà en la Comissió Abat Oliba. Col·laborador d'"Ariel", i, com a crític cinematogràfic de "Fotogramas" i "Jano", va fer programes en català per a la ràdio i la televisió. Escriví nombroses lletres per a la "Nova Cançó", com ara "La Trinca". Estrenà la comèdia "La innocència jeu al sofà" (1967) i publicà les novel·les "Un gran cotxe negre" (1968) i "Tren de matinada" (1968), en la qual es va basar la pel·lícula "Paraules d'Amor" del director Antoni Ribas*, protagonitzada per Joan Manuel Serrat. També va escriure el llibret de l'òpera "Amunt!" de Joan Altisent. Va escriure, amb el també escriptor Josep Maria Espinàs, l'himne del Futbol Club Barcelona, amb música de Manuel Valls.

*GentdelArco 30 de maig de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180167)

JAUME MUXART i DOMÈNECH

Pintor format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Rebé una beca "Amigó Cuyàs" per a residir a París i una altra de la Dirección General de Relaciones Culturales per a Estudiar a Roma. El 1955, juntament amb Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Antoni Tàpies* i Joan-Josep Tharrats van constituir el Grup Taüll. La seva obra, d'accent expressionista, passà d'una figuració acadèmica a una nova figuració de trets lineals intensos i dens empastament de matèria. Sobre fons de fosca coloració fa eixir personatges o éssers de característiques. La seva pintura revela un neguit d'angoixa i tenebrós. Premi Ciutat de Barcelona, Medalla d'Honor de la Biennal de l'Esport (1967) i el Premi ENIT d'Itàlia. Exposava sovint amb la seva muller, Roser Agell i Cisa. Fou Catedràtic de la Universitat de Barcelona, de la qual també en fou Degà.

*GentdelArco 6 de juny de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 290465)

JAUME MERCADÉ i QUERALT

Pintor i orfebre, fill de Valls i deixeble de Francesc A. Galí*. Des de 1919 fou professor de joieria i orfebreria a l'Escola de Belles Arts i Oficis de la Mancomunitat. Realitzà la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes de Barcelona (1916). Iniciat en el fauvisme, després rebé la influència del noucentisme. És l'autor de la corona de la imatge de la Mare de Déu de la Candela que es conserva a l'església de Sant Joan de Valls. Cada deu anys –els acabats en 1- la ciutat de Valls dedica a la verge les Festes de la Mare de Déu de la Candela. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es poden veure alguns quadres seus així com algunes joies realitzades en col·laboració amb Emili Armengol i Manolo Hugué.

*GentdelArco 3 de juliol ce 2019

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 140161)