vol mostrar-vos les CARICATURES dels personatges, que el periodista MANUEL del ARCO (Saragossa 1909 – Barcelona 1971) incloïa a les entrevistes que va fer, des de principis dels anys 50 fins finals dels 60, primer al Correo Catalán, després al Diario de Barcelona i finalment a La Vanguardia.

divendres, 31 de gener del 2020

JACINTO QUINCOCES LÓPEZ

Va ser un jugador i entrenador internacional de futbol, a més de President de la Pilota Valenciana. A l'Alavés, va formar una gran defensa amb qui seria el seu company també al Real Madrid, Ciriaco. El delegat del Reial Madrid, Santiago Bernabeu, va fitxar els dos jugadors per a formar una de les millors defenses del futbol espanyol, juntament amb el porter Ricard Zamora. Junts van guanyar dues lligues i dues copes d'Espanya. Després de la Guerra Civil, va continuar al conjunt blanc, fins a la seva retirada el 1942. Va jugar 25 partits amb la Selecció espanyola, debutant quan jugava al Depotivo Alavés, el 30 de maig de 1928 durant els Jocs Olímpics d'Amsterdam. Va jugar la Copa del Món d'Itàlia del 1934, on va ser elegit el millor defensa del torneig.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 150364)

dijous, 30 de gener del 2020

JACINT REVENTÓS i CONTI

Metge pneumòleg, President de la Fundació Picasso-Raventós. Era fill de Jacint Reventós i Bordoy, metge insigne i personalitat lligada a la vida artística de Barcelona, que freqüentava "Els quatre Gats" i que mantingué estreta amistat amb Picasso. El 1969, Jacint Raventós i Conti, decideix editar un llibre d'homenatge al seu pare. Per fer això contactà –entre altres- amb Pablo Picasso, demanant-li una col·laboració. Picasso decideix enviar-li la planxa dels gravats de "Geneviève" perquè els comercialitzi. Els recursos obtinguts permeteren crear una sala per insuficiències respiratòries a l'Hospital de la Creu Roja i alhora fou possible la creació de la Fundació Picasso-Raventós. Miró, Dalí, Tàpies* i Subirachs, també col·laboraren. Des de l'any 2004, la Fundació té la seva seu a la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi.
*GentdelArco 6 de juny de 2018
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 210170)


dimecres, 29 de gener del 2020

JACINT BOFARULL i FORASTER

Dibuixant humorístic i decorador de murals. Es dedicà a la caricatura i altres dibuixos, a més de treballar en el camp de la il·lustració i l'animació al cinema. Es dedicà també a la pintura i féu algunes exposicions. Dins del seu camp, començà a treballar com a dibuixant humorístic en diverses revistes esportives. "El Borinot" (1924), "La Barrila Esportiva", amb el pseudònim de "Gripau", i "Xut!"(1925). Continuà a "El Mundo Deportivo (1929), i també publicà a diaris i revistes de l'època, com "El Diluvio" (1933) i "L'Esquella de la Torratxa". Durant la Guerra Civil, fou un destacat cartellista. En acabar el conflicte, el 1939, s'exilià a França. El 1961 retornà a Catalunya i s'establí a Barcelona amb col·laboracions principalment als diaris "Tele-Exprés" i "El Correo Catalán".
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 220264)

dimarts, 28 de gener del 2020

JACINT BALLESTÉ i PERARNAU

Industrial, polític, Medalla al Mèrit Olímpic, Gran Cruz al Mérito Naval i home de confiança de Joan Antoni Samaranch. Esportista de tota la vida, començà amb motorisme, beisbol i finalment nàutica. L'any 1957, guanyà la famosa regata "Giraglia"(Saint Tropez – Sanremo) amb el seu iot "Karmatan II" i Samaranch, que aleshores era el Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, li entregà la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu. De 1968 a 1972, President del Club Nàutic d'Arenys de Mar. El 1970, Director del Saló Nàutic, el 1974, Conseller i responsable d'esports de la Diputació de Barcelona i sotsdirector del Saló Nàitic (Samaranch era el President). L'any 1980, fou nomenat Governador Civil de Balears per president Calvo Sotelo i l'any 1992, Delegat del Govern a Catalunya. De l'any 1965 al 1995, va ser President del Club Nàutic de Barcelona.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 050369)

dissabte, 25 de gener del 2020

IVA ZANNICCHI

Cantant i presentadora de TV italiana. És l'única intèrpret de la història que ha guanyat 3 vegades el Festival de Sanremo: l'any 1967 amb "Non pensaré a me", junt amb Claudio Villa*, l'any 1969 amb "Zingara" amb Bobby Solo i l'any 1974 amb "Ciao cara come stai?". És la primera cantant italiana que ha cantat cançons de Mikis Theodorakis i la primera cantant italiana de fer un concert de música lleugera al Teatro Regio de Parma. Des de l'any 1990 ha fe de presentadora de nombrosos programes musicals i d'entreteniment a diversos canals de la TV italiana, com també, ha participat en uns quants films per a la pantalla gran o la televisió.
*GentdelArco 1 de desembre de 2018
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 150367)