UN ANY de GENTdelARCO

AMICS, que bonament heu anat seguint amb assiduïtat el meu GENTdelARCO, o potser heu esmerçat, de tant en tant uns instants, donant-hi una ullada, em plau mostrar-vos el meu sincer agraïment a tots.

GENTdelARCO va fer la primera aparició a BLOGGER i també a FACEBOOK,  el dia 2 de gener d’aquest any 2018, amb la caricatura i la breu nota biogràfica d’ABE LANE, i alhora, amb el meu capritxós sistema de seguir l’ordre alfabètic del prenom de cadascun dels personatges.

D’aquesta manera he acabat aquest primer any, amb CONXITA BADIA, amb la qual publicació he editat fins a 240 personatges...

I estem només a la lletra C!

Espero tenir temps, voluntat, paciència i sobretot salut, per seguir donant-vos la llauna cada dia.

MOLTES GRÀCIES.

US DESITJO UNA GAUDIOSA SORTIDA DEL 2018

i UN MOLT VENTURÓS 2019.

CONXITA BADIA

Concepció Badia i Millàs –coneguda com a Conxita Badia- va ser una soprano i professora de cant. Fou deixebla d'Enric Granados, del qual ha estat la intèrpret més fidel. Excel·lí en "Lied" per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües. Estrenà obres de Schöngerg, Gerhard, Halfter, Falla (n'estrenà Psyché, el 1924), Rodrigo, entre altres. Interpretà cançons d'autors catalans contemporanis remarcables com, Alió, Pedrell, Casals, el qual la dirigí sovint. El 1930, a Sao Paulo, treballà amb Hèctor Villa-Lobos. El 1939, instal·lada a Buenos Aires, esdevingué la intèrpret predilecta de Manuel de Falla, també exiliat. De retorn a Catalunya (1946), a Barcelona, fou la gran difusora de la música culta llatinoamericana a Espanya i a Europa. Fou professora al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona on fou mestra de Montserrat Caballé.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 281169)

CONSUELO RUBIO

Soprano i Mezzosoprano alumna d'Angeles Ottein, de renom a les dècades 1950-60. Es formà al Conservatorio de Madrid i assolí l'atenció internacional en guanyar el Concurs Internacional de Cant a Ginebra (948). Com a soprano destacà interpretant la Susanna de "Les Noces de Fígaro" i en papers Wagnerians, Com a mezzo, en el repertori francès com "Carmen" de Bizet i "Marguerite" de "La Condemnació de Faust" d'Hèctor Berlioz; també en el repertori espanyol d'òpera i Sarsuela ultra en "El sombrero de tres picos" i "Goyescas". Cantà a Espanya, Alemanya, els Estats Units i França, així com al Teatre Colón de Buenos Aires. Es retirà en plenitud de facultats i, malgrat que no obtingué la celebritat que semblava, és considerada com una de les 5 veus líriques espanyoles de la segona meitat del segle XX, juntament amb Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Teresa Berganza i Pilar Lorengar.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 20055)

CONSUELO BURELL i DE MATA

Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid l’any 1932 amb el Premi Extraordinari. Condesa de Torre Mata i filla del qui fou Ministre d’Instrucció Pública i Diputat a Corts i de Maria Luisa de Mata, Condesa de Torre Mata. Es va formar en la “Institución de Libre Enseñanza” i fou deixebla de Pedro Salinas, de 1933 a 1937, va ser professora de Llegua i Literatura de l’Institut “Calderón de la Barca” de Madrid; després va ser-ho del “Pérez Galdós” de las Palmas on tongué d’alumna Carmen Laforet* que la va iniciar en els secrets de la literatura; del 1939 al 1940, del “Saavedra Fajardo” de Múrcia i després al de Requena (València), del “Santa Irene” de Vigo (1962) i del “Andrés Laguna” de Segòvia (1965).

*Gent DelArco del 20 d’octubre de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 091266)

CONSTANTIN V. GHEORGHIU

Escriptor romanès conegut per la seva novel·la de 1949 "L'hora 25". El seu pare era un sacerdot ortodox. Gran estudiant, cursà filosofia i teologia a Bucarest i Heidelberg. Durant el règim del general Antonescu treballà pel Ministeri d'Assumptes exteriors de Romania. S'exilià voluntàriament quan els soviètics entraren a Romania l'any 1944. Arrestat al final de la II Guerra Mundial pels americans, finalment s'establí a París. L'any 1952 esclatà l'escàndol a París, en saber-se que quan abandonà Romania havia escrit un llibre en el qual atacava "els jueus maliciosos" i alabava les tropes de Hitler. No volgué desautoritzar-se mai dels seus escrits antisemites. Va ser ordenat sacerdot de l'església ortodoxa romanesa l'any 1963. L'any 1967, Carlo Ponti produí la pel·lícula basada en "L'hora 25" amb Anthoni Quin i Virna Lisi.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 030763)