ANTONIO ORDOÑEZ

Torero, ramader de braus i empresari taurí i fill del matador Cayetano  Ordóñez "El Niño de Palma". Amic de l'escriptor Hemingway, a qui Antonio li deia "Papa Ernesto". També va ser amic d'Orson Welles, el seu admirador. Les quals despulles descansen en la seva finca "El Recreo". L'any 1962, adquirí la seva primera ramaderia a què dedicà temps i passió. Fou també empresari de la plaça de Ronda. Es casà dues vegades. La seva primera dona fou Carmen González Lucas, coneguda com a Carmina Dominguín, germana de Luís Miguel Dominguín, de la que nasqueren Carman Cayetana i Ana Belén. La segona dona fou Pilar Lezcano. Actualment dos toreros mantenen viva la dinastia: Francisco i Cayetano Rivera Ordóñez, tots dos fils de la seva filla Carmina i del seu primer marit, també matador, Francisco Rivera "Paquirrín", posteriorment casat amb la cantadora Isabel Pantoja. (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 230457)

ANTONIO MINGOTE

Dibuixant humorístic, escriptor i periodista. De ben jove s'afeccionà a la lectura i aprengué a dibuixar de forma autodidacta. Passà la seva infància entre Daroca, Calataiud i Terol, on estudià. Va ser deixeble del pintor Ángel Novella. Passada la guerra civil començà a dibuixar per la revista “La Cabra”. L’any 1946 inicià la carrera com a humorista gràfic a “La Codorniz”, de la mà del seu director Alvaro de la Iglesia i l’any 1953 encetà una llarga col·laboració amb el diari ABC. Dos anys després, en el 1955, li fou encomanada la direcció de la revista humorística “Don José”, que aplegà periodistes i humoristes que es farien famosos. Va ser l’autor del guió de la sèrie televisiva “Este señor de negro”, protagonitzada per José Luís Lòpez Vàzquez. El 1987 fou investit membre de la Real Academia Española. El desembre del 2005 rebé el nomenament de Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alcalà d'Henares, i el gener del 2007 ho va ser per la Universidad Rey Juan Carlos. Premi Gat Perich. Els acudits de Mingote han tingut i tenen prestigi internacional, i han aparegut a les planes de publicacions com The New York Times, The Times Wednesday i el Daily Telegraph.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 100671)

ANTONIO MEDINA GARCIA

Fou un jugador d'escacs i àrbitre internacional d'escacs, català. Va obtenir el títol de Mestre Internacional (MI) el 1950. Va començar a jugar a escacs a catorze anys, però la Guerra Civil va interrompre la seva formació com a jugador. Un cop acabada, de seguda va començar a destacar, i va ser durant anys el millor jugador català, i el millor espanyol juntament amb el mallorquí (establert a Barcelona) Arturo Pomar. El 1942, amb només 23 anys, va guanyar la semifinal del Campionat d'Espanya. El 1944 guanyà el seu primer campionat d'Espanya, cosa que repetiria fins a un total de 7 vegades. El 1945 a Gijón, va guanyar una partida al Campió mundial Alexander Alekhine. Medina obtingué el títol d'Àrbitre Internacional (AI) el 1974. I a partir de la dècada dels 1980 's va arbitrar nombrosos esdeveniments, com la Final de Candidats de 1989 entre Anatoli Karpov i Andrei Sokolov.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 150246)

ANTONIO MACHÍN

Antonio Lugo Machín, conegut com a Antonio Machín, va ser un cantant cubà de boleros i música popular basada en la balada cubana. Volia dedicar-se a l'òpera, però a causa del seu color, ja veié que el seu paper es quedaria reduït a fer d'Otel·lo. L'any 1926 arriba L'Havana i començà com a solista als cafès acompanyat del guitarrista Manuel Zaballa. L'any 1930 anà a Nova York, l'any 1936 arribà a Europa, a Londres i després a París on la música cubana tenia força presència. Arribà a Espanya l'any 1977 on es quedaria fins a la seva mort. L'any 1947 arribà el seu gran èxit "Angelitos negros" i seguiren "Quizàs, quizàs, quizàs", "Dos Gardenias", etc. La seva figura estigué lligada a la ràdio, la finestra per on entrava la llum en temps de fam, privacions i por. Era la llum de les veus de Machín, Juanito Valderrama, Juanito Segarra, Jorge Sepúlveda, etc...

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 200766)

ANTONIO JANIGRO

Va ser un cel·lista italià fill de Milà. Quan tenia 11 anys la seva mare aconseguí que el sentís en Pau Casals que el va recomanar perquè estudiés amb Diran Alexanian. A l'Ecole Normale de París tingué ocasió de conèixer altres grans músics: Cortot, Thibaud, Paul Dukas, etc. Un cop graduat va fer recitals amb els pianistes Dinu Lipatti i Paul Badura-Skoda. En esclatar la Segona Guerra mundial es trobava a Iugoslàvia i es vegé forçat a quedar-s'hi i fou professor al Conservatori de Zagerb. Esdevingué un cel·lista de renom i actuà per tot el món. També va ser director de l'Orquestra de Ràdio Zagreb i fundà el conjunt de cambra "I solisti di Zagreb" Vestia molt bé i era un constant fumador de cigarretes.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 121159)