ANTONI RIBERA i JORDÀ

Fou un escriptor, investigador i submarinista català. "Terra de Somni" va ésser premiada per el Pen Club britànic durant els Jocs Florals de l'exili, celebrats a Londres l'any 1947. "El Comte Arnau", poema dramàtic (1950), li va valer el premi "Ignasi Iglesias" (un any abans de la seva publicació: 1948). Col·labora a les revistes i diaris: Pont Blau, La Nova Revista, Tele-Estel, Xarxa i Avui. Impulsor de l'exploració submarina i fundador del Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines, publicà obres de divulgació del submarinisme. Interessat pels ovnis, publicà sobre aquest tema diversos llibres i fou cofundador del Centre d'Estudis Interplanetaris de Barcelona (1958). El 1975 dirigí la primera expedició catalana a l'illa de Pasqua (Operacón Rapa Nui). El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 111057)

ANTONI RIBAS i PIERA

Director de cinema català, llicenciat en Dret i Ciències econòmiques. Va començar la seva carrera artística l'any 1958 com a ajudant de direcció de Luís Lucía, Rafael Gil o Luís Garcia Berlanga. La seva millor pel·lícula "La ciutat cremada" (1956), un fresc de principis del segle XX amb la Setmana Tràgica de Barcelona com a rerefons, que guanyà el primer premi del festival de Biarritz. Ja a la dècada dels anys 1960, va filmar "Paraules d'amor" (1968) protagonitzada per Joan Manuel Serrat, amb guió de Terenci Moix. L'any 1993 va començar el difícil rodatge de "Terra de canons", que el va portar a manifestar-se acampat deu mesos a la plaça de Sant Jaume per a demanar una subvenció; va poder acabar la pel·lícula anys després amb la producció d'Antoni Quinn. A part de "Terra de Canons", l'any 1990 va dirigir al pel·lícula "Dalí", personatge encarnat per Lorenzo Quinn, que narrava la vida del pintor en la seva època de màxima plenitud. S'estrenà al teatre Hitchcock d'"Universal Studios", a Los Angeles.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 080967)

ANTONI RAMALLETS i SIMÓN

Destacat futbolista català de la dècada de 1950 que jugava a la posició de porter i posteriorment fou entrenador. Va desenvolupar gran part de la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona. Per molts especialistes. Ramallets fou el més gran porter que defensà la samarreta del Barça. Amb el Barça debutà el 15 d’agost de 1946, on romangué durant 15 temporades, disputant 538 partits. Una greu lesió ocular soferta pel porter titular Velasco l’any 1949, el portà a la titularitat, que ja no abandonà. L’any següent disputà el Mundial de Brasil ’50 on es consagrà definitivament. Les seves brillants actuacions li significaren el sobrenom de “El gat de Maracanà”. En total disputà 35 partits internacionals amb la selecció Espanyola. El seu partit més desgraciat va ser la final de la Copa d'Europa de Berna, la final dels pals, del 1961 on el Barça va perdre per 3 a 2 i Ramallets es va fer un autogol. Això va precipitar la seva retirada definitiva del futbol. Un cop retirat establí la seva residència a Sant Joan de Mediona. El 30 de juliol de 2013 va morir a 89 anys al Centre Sociosanitari Ricard Fortuny de Vilafranca del Penedès. Fou sebollit al cementiri de Sant Joan de Mediona.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 030662)

ANTONI PUIGVERT i GORRO

Fou un metge uròleg català. Es llicencià a Barcelona l'any 1928, Entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau (1933) i a partir del 1951 en fou el director. El dirigí també un cop convertit el 1953 en l'Institut d'Urologia, i dirigí l'escola d'especialització urològica que hi radica (1967). L'any 1971 fou nomenat catedràtic d'urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i mantenir bones relacions amb el règim franquista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona, la Croix de Chevalier de la Legion d'Honneur (França) i lew Grans Creus de les Ordres d'Isabel la Catòlica i d'Alfonso X el Sabio.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 260655)

ANTONI PÉREZ I SIMÓ

Músic català, compositor, director coral i pedagog. Va dirigir l'Orfeó Gracienc durant 50 anys. Fill del també compositor i director coral Antoni Pérez Moya, va iniciar els seus estudis amb el mestre Lluís Millet a l'Escolania de la Mercè. Estudià piano amb Tomàs Buxó, orgue amb Joan Suñé i harmonia i composició amb Jaume Pahissa i Joaquim Zamacois a l'Escola Municipal de Música. El seu pare, Antoni Pérez Moya, li ensenyà la direcció de cor. El 1940 fou nomenat director de l'Orfeó de Sants, el 1941 el nomenaren organista de la Basílica de la Mercè i, a la mort del seu pare el 1964, el substituí com a mestre de capella. En reorganitzar-se l'Orfeó Gracienc, el 1945, en va ser nomenat director. Al capdavant de l'Orfeó Gracienc va oferir nombroses audicions a Barcelona. També es dedicà a l'ensenyament musical per a cecs per mitjà del sistema Braile. El 2001 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 110358)