ANGELES GULIN

Soprano nascuda a Galícia. La seva família emigrà a Montevideo on ella començà a formar-se. Admiradora de Renata Tebaldi i Maria Callas. Començà fent una suplència de "la reina de la Nit" de "La flauta màgica" de Mozart. Després vingué "Lucia de Lamermour" i les òperes "Marina" i "Maruxa". L'ambaixador austríac Erns Kalmer, en sentir-la, va aconseguir enviar-la a Alemanya on guanyà un concurs de cant a Munic i seguidament debutà amb "Simon Bocanegra" i Cavalleria Rusticana". L'any 1968 guanyà el primer premi del "Concurs de Veus Verdianas" a Bosetto i li van arribar els primers èxits; primer a La Fenice de Venècia i després a la resta de teatres d'Itàlia. Seguiren el Real de Madrid, el Liceu de Barcelona, el San Carlo de Nàpols. L'any 1980 estrenà l'òpera "El Poeta" de Moreno Torroba, al costat de Plácido Domingo. La seva darrera actuació, l'any 1987, va ser al costat de Montserrat Caballé amb l'òpera "Mefistòfeles". Un any abans s'havia sotmès a un trasplantament de ronyó i les continuades diàlisis entorpiren la seva carrera.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 191170)

ANGEL ZÚÑIGA

Va ser un periodista especialitzat en crítica cinematogràfica i teatral. Va ser articulista a la revista Destino i al periòdic El Noticiero Universal. Viatger incansable, fou corresponsal de La Vanguardia a Nova York durant 27 anys, on va conèixer les estrelles de Hollywood i amb les seves cròniques es convertí, amb un  dels més grans periodistes cinematogràfics del “star System”. Fou també un escriptor prolífic que va publicar, entre altres obres: “Barcelona y la noche”, “Una historia del Cuplé”, USA, Manhattan cocktail”, etc. La seva “Una historia del cine” (1948), fou un dels primers grans llibres publicats en castellà i desvetllà més d’una important vocació cinematogràfica. L’any 1992 va rebre el premi d’Honor del FAD, “per la seva llarga dedicació al món dels espectacles”.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 301261)

ÀNGEL SOLER i DANIEL

Membre d’una nissaga mèdica de llarga tradició al Berguedà, quan feia el quart curs de medecina a fou diagnosticat de tuberculosi i es retirà a una masia d’uns parents a Gallifa. Acabà la llicenciatura l’any 1916. Fou un home interessat en el camp de la política, i essent estudiant a Barcelona, va ser uns dels fundadors del partit de La Lliga Regionalista de la Barceloneta, per la qual cosa fou objecte d’un atemptat quan es dirigia a un míting en cotxe, del qual en sortí il·lès. Però ell volia exercir de metge rural i rebutjà dedicar-se a la política, i en acabar la carrera, va decidir anar de metge a Vilada, on exercí durant quaranta anys la medecina general. Fou important la seva tasca en el Sanatori antituberculós de Vilada i també se’l recorda per la creació del Sindicat de Metges de Catalunya, i la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears i també per la creació de “fons d’auxili social al metge pobre”.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 091159)

ANGEL PERALTA

Angel Peralta Pineda fou un “rejoneador”. Debutà l’any 1945 a Sevilla i en Las Ventas l’any 1948. L’any 1954 va rodar escenes de la pel·lícula “La princesa de Eboli” de Tarence Young. La temporada de 1972 començà a formar equip amb el seu germà Rafael i amb Manuel Vidrié per realitzar espectacles de “rejoneo”. Seguí actuant en la dècada dels vuitanta, i participant alguns anys en més de setanta “corridas”. També ha publicat llibres de poesia i conreà la literatura tradicional popular, “coples”, “soleàs” i altres “cantares”. Va escriure també lletres de “sevillanes”, que han cantat grups com “Los Romeros de la Puebla”. Entre els seus llibres publicats trobem: “Cabriola” (Sevilla, 1960), “Caballo torero (Colònia, 1971) o “El Centauro de las Marismas”.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 310753)

ANGEL NIETO

Angel Nieto Roldán va ser un pilot de motociclisme espanyol. Fill d'una família humil, quan tenia un any anà a viure al barri madrileny de Vallecas. Comença a tretze anys a competir en curses de motos d'aficionats. Com que no podia comprar-se una moto se'n va anar a Barcelona i aconseguí treballar a Bultaco i després a Ducati on estigué any i mig. A setze anys entrà al departament de proves de Derbi, i es féu amb una moto de 50 cc. Sense quasi gens d'experiència, l'any 1969 guanyà els seus dos Grans premis que foren l'inici d'una trajectòria brillant, que en acabar-la, havia assolit 6 Campionats de món de 50 cc. , 7 de 125 cc. Guanyà en quasi vint anys 90 Grans premis i 23 Campionats d'Espanya en diferents cilindrades, això no obstant, no tingué èxit en l'intent de pilotar cilindrades majors, com 250 cc. Es retirà l'any 1967 de les competicions, seguint en el món del motociclisme com a tècnic o comentarista. Va morir l'any 2017 a causa d'un accident mentre conduïa un quad a Eivissa, on residia habitualment.